1. EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA
Durant la dècada dels 90, a la Comarca de l’Horta-Sud s’ha produït una ràpida difusió de les associacions que podem denominar “de gènere”. Així ho ha posat recentment de relleu un detallat estudi publicat per la Fundació Horta Sud (L’Associacionisme a l’Horta Sud. Un estudi de la societat civil formal en l’àmbit comarcal, d’Antonio Ariño Villarroya i María Albert Rodrigo, 2003), i del que vam copiar algunes de les dades que segueixen.
Indica el citat estudi que són associacions que, a diferència de les què agrupen a les ames de casa, es plantegen explícitament no sols “eixir de casa” i realitzar activitats recreatives o culturals, sinò reivindicar la igualtat de gènere, l’erradicació de la discriminació, la participació de les dones a l’esfera pública i el canvi de valors culturals que comporta la incorporació i protagonisme de les dones en tots els àmbits de la societat. La seua força radica en la capacitat de despertar les consciències dormides i emmudides de tantes dones que viuen i sofreixen el que significa ser dona en esta societat, però que no s’atreveixen a expressar -ni tan sols expressar-se a si mateixes- les misèries que pateixen i que són fruit, també, de les relacions que mantenen amb tants homes (parelles, marits, germans, fills, companys de treball, etc.) que les arraconen al paper de subordinades.
Són, a més, associacions plurals quant al seu origen, perquè mentre unes deriven d’iniciatives de partits polítics, altres han nascut de forma autònoma a partir d’afinitats i inquietuds, o fins i tot per influència de líders locals.
Sent relativament recent la seua aparició, en l’Horta-Sud existeixen ja nombroses organitzacions distribuïdes pels vint municipis que constitueixen la Comarca i d’entre estes s’ha format l’Associació de Dones de la Comarca, composada per les següents:
• Associació Carmelina Sánchez Cutillas, d’Alcasser
• Femení Plural, de Aldaia
• Grup de Dones Aloma, de Benetússer
• Dones Progressistes, de Massanassa
• Dones Progressistes, de Paiporta
• Dones Progressistes, de Picassent
• Dones Progressistes, de Silla
• Colectiu Dones, de Silla
• Dones de la Marcha, de Valencia
• Dones Grans, de Valencia
• Antígona, de Valencia
Són associacions que formen part d’eixa “tercera onada” que, segons els experts, caracteritza a l’associament del nostre país. Partint d’una identitat genèrica -la reivindicació d’un nou protagonisme de la dona en la societat actual-les diverses associacions, dins del seu pluralisme, han pretés inserir les dones associades en un procés de socialització que, si més no, inclou un questionament dels valors culturals dominants, una ruptura i redefinició de les pautes rebudes i una superació de la discriminació genèrica. I el seu propòsit no es limita, per descomptat, a les dones associades, perquè el seu objectiu últim és la transformació social, en la que les dones exerceixquen el paper de ciutadanes actives que els correspon.
Com es pot veure, estes associacions de l’Horta Sud tenen una definició de la realitat i un projecte polític fundacional al que no cap l’apoliticisme. No ha d’oblidar-se que hi ha un lema que el feminisme ha posat en circulació des dels seus començaments: "allò personal és polític", volent expressar amb això que en alguns àmbits importants en la vida de les persones -històricament considerats com a privats i, per tant, aliens al quefer públic- ha sigut on s’ha exercit l’opressió, la desigualtat i, en no poques ocasions, la tirania. En conseqüència, és una convicció de les associacions de gènere que cal portar a l’arena de la lluita social i política moltes d’eixes situacions reservades tradicionalment a la “vida privada". Així doncs, el caràcter de “apolítiques” que cal atribuir a estes associacions expressa únicament que no s’identifiquen amb cap partit polític concret, si bé són conscients que el seu propòsit d’acabar amb la discriminació de la dona i potenciar el seu protagonisme en la societat ha d’esser compartit per determinats partits.
L’estructura de recursos humans de les citades associacions és senzilla, ja que no tenen personal contractat i no mantenen una estricta diferenciació entre afiliades i simpatitzants. No obstant això, han adoptat unes pautes d’organització formal, perquè totes compten amb una junta directiva, realitzen assemblees anuals, tenen establert un mode d’autofinançament (a partir, sobretot, de les quotes de les afiliades i, en menor mesura, de les subvencions municipals), disposen d’un local o espai determinat, etc. Així mateix, el perfil de les afiliades, a més del seu caràcter femení, es caracteritza per ser d’edat adulta o madura. Esta homogeneïtat en l’edat comporta igualment una homogeneïtat de situació: moltes d’elles combinen una ocupació amb el treball de casa i tenen ja fills majors. D’altra banda, la diversitat de nivells culturals que entre elles existeix no és obstacle per a l’afinitat ideològica i d’inquietuds que els porta a associar-se: canviar el paper de la dona en la nostra societat.
Per a portar a terme l’anterior, les associacions de gènere de l’Horta-Sud han desenrotllat en els últims anys un ampli ventall d’activitats. Però, com s’ha destacat sovint, les dificultats perquè les dones avancen, perquè prenguen consciència de la seua situació, són de caràcter peculiar. Això no sols és a causa de l’absència de tradició de lluita feminista, històricament parlant, sinó també perquè aquest despertar de les dones es veu obstaculitzat pel menyspreu -i, freqüentment, la indiferència, quan no l’oposició- amb què han d’enfrontar-se. Reivindicar una altra identitat i un altre paper en la societat suposa canviar valors culturals basats en esquemes androcèntrics, desafiar pautes de comportament, qüestionar hàbits i regles, transformar estils de vida assentats sobre el conformisme, véncer resistències ... en definitiva, provocar un canvi i amb aquest el conflicte.
Malgrat els dits obstacles, les associacions de la Comarca han vingut realitzant xerrades, trobades, actes lúdics, obres teatrals, etc. La sociabilitat que sens dubte es genera en el seu si està servint no sols perquè moltes associades refacen alternatives biogràfiques personals, sinó també per a prestar serveis i estimular reivindicacions cíviques en el municipi i en la Comarca. De forma resumida, podem destacar algunes activitats dels últims tres anys, tant d’àmbit local com comarcal:
• Actes de denúncia contra la violència de gènere
• Seminaris de filosofia, història, economia, desenvolupament personal, etc.
• Trobada anual de Dones de la Comarca de l’Horta Sud
•Activitats cícliques, com la lectura de premsa, teatre, cineforum, sopars col•loqui, multiculturalitat, etc.
Després d’esta rica experiència, les associacions de gènere de l’Horta Sud, anteriorment relacionades, van formalitzar, fa algun temps, la seua coordinació comarcal a fi de sumar iniciatives, recursos i capacitat d’influència i van constituir l’ASSOCIACIÓ DONES DE LA COMARCA DE L’HORTA SUD
En aquest context, el projecte comú de crear una ESCOLA DE CIUTADANIA EN FEMENÍ forma part, coherentment, del propòsit de conscienciació que està en l’origen de totes elles i de la labor de transformació social que dóna sentit al seu existir. El fet que es plantege com un projecte aglutinador de les onze associacions dalt mencionades representa, sens dubte, un bot qualitatiu en la tasca que fins ara venien exercint en la comarca de l’Horta Sud.
Per a portar avant aquest projecte les associacions de dones de la comarca compten amb la col•laboració de les següents entitats:
1- Florida Universitària (Florida Centre de Formació, Coop. V.), centre universitari adscrit a la Universitat de València i a la Universitat Politècnica de València on s’imparteixen diferents titulacions universitàries, es desenrotllen treballs d’investigació aplicada, així com formació i assessorament a persones emprenedores. Florida Centre de Formació va nàixer durant el curs 1977-78 i és el resultat de la voluntat i esforços de persones i institucions d’Horta Sud, vinculades sobretot a l’àmbit cooperatiu. Entre els seus elements diferenciadors destaca la innovació pedagògica permanent, la forta vinculació al seu entorn i el suport a la inserció. D’acord amb la seua història i trajectòria organitzativa, Florida Universitària ha col•laborat en diverses iniciatives de formació i assessorament a dones; per consegüent, en esta ocasió, vol contribuir a la construcció d’una societat més justa i igualitària participant de manera activa, junt amb les associacions de dones de la comarca de l’Horta Sud, en la posada en marxa de L’ESCOLA DE CIUTADANIA EN FEMENÍ.
2 - La Mancomunitat de l’ Horta Sud, entitat supramunicipal que representa a les vint corporacions municipals de la comarca: Alaquàs, Alcasser, Aldaia,, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lloc Nou de la Corona, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent i Xirivella. La Mancomunitat Intermunicipal de L’Horta Sud, de conformitat amb els seus Estatuts, té entre altres competències serveis assistencials (com la promoció i coordinació de serveis en les àrees de benestar social i participació ciutadana), serveis culturals ( com escoles especials i campanyes culturals).
En compliment dels seus fins estatutaris està portant actuacions que directa i indirectament incideixen en a quest aspecte, per a la promoció de nous mètodes de lluita contra les discriminacions i desigualtats de tota classe en relació amb el mercat de treball, tenint en compte així mateix la integració social i laboral dels sol•licitants d’asil (Així. el projecte DIS-ME es presenta en l’àrea temàtica 2 del eje IV “Reducir los desequilibrios entre hombres y mujeres y apoyar la eliminación de la segregación en el trabajo”).
3- La Fundació de l’Horta Sud, creada l’any 1972, desenrotlla una tasca de difusió cultural i de suport al desenrotllament econòmic i social de la comarca de l’Horta Sud. Per a aconseguir estos objectius finança i/o promou la realització de qualsevol tipus d’estudi o activitat que tinga com a finalitat el desenrotllament cultural i social de la comarca, donant suport a les persones o entitats que en aquest sentit participen, per mitjà d’assessorament, subsidis o un altre tipus d’ajudes.
Destaca en la seua trajectòria el decidit suport a l’associacionisme de tota índole prestant assessorament jurídic, donant informació, orientació i formació.
4.Instituto de la Mujer
2.- EL PROJECTE ESCOLA DE CIUTADANIA EN FEMENÍ
Els ciutadans i ciutadanes d’esta època manifesten la seua insatisfacció amb la manera en què s’estan produint les transformacions socials recents, amb la degradació permanent de l’entorn natural, amb la falta d’harmonia entre la persona i els seus contextos, manifesten, al seu torn, descontent amb les estructures polítiques actuals per revelar-se insuficients per a canalitzar els desitjos de participació real dels i les ciutadanes. D’altra banda, a pesar de que els nivells d’alfabetització i qualificació professional de la població en general van en augment, es percep certa falta de formació integral, de saber què fer amb el saber; la fragmentació del coneixement, la sobredosificació d’informació a què estem sotmesos, així com el progressiu deterioració dels mass media pareixen fer necessària l’existència d’espais d’aprenentatge i desenrotllament personal pensats, estructurats i construïts des d’un nou paradigma.
A més de tot l’anterior, la conformació de l’estructura socioeconòmica imperant al llarg de la major part de la nostra història ha atorgat rols diferents a homes i dones. Una d’estes diferències ha sigut la de repartir les funcions productives i reproductives, confinant a la dona a l’àmbit privat i reservant per a l’home l’espai públic on s’ha exercit el poder per a dissenyar, legislar, i gestionar estructures socials. Com a conseqüència d’això, i a pesar dels innegables avanços que es vénen produint en els últims anys, ens trobem encara amb una situació que dista molt d’aconseguir una societat en què les persones d’estos dos sexes comparteixquen d’una forma igual els drets i responsabilitats en tots els àmbits de la vida.
Ja que la igualtat entre dones i homes constitueix un objectiu prioritari a la societat actual, proposem una revisió des del femení, una relectura d’esquemes imperants amb l’objectiu de trobar noves formes de participar com a ciutadans que contribueixin a produir canvis profunds, en la nostra societat, (en la seua dimensió econòmica, social, natural, ...) que ens porten a trobar un nou equilibri més satisfactori per a totes les persones.
Cal dir, encara que potser és obvi, que esta no és una proposta només per a dones, creem fermament que la revisió des del punt de vista femení pot ser una alternativa vàlida per a construir un nou paradigma d’actuació però esta és una revisió necessària per a tots, el món és global i ha de ser reconstruit per totes les persones que l’habiten amb independència del seu gènere, condició social o lloc de procedència.
L’Escola de Ciutadania en Femení és un projecte ambiciós que pretén facilitar l’intercanvi i generació de coneixement que condueixi a una comunitat d’aprenentatge orientada cap a la transformació social. Esta comunitat serà l’espai en què es desenrotllaran activitats en diferents àmbits:
-Formació (generalista, especialitzada i alternativa)
-Espai de debat, a través de l’organización de seminaris, taules redones, conferències
-Asssorament a persones emprenedores i suport a l’emprendizaje social.
-Foment de la investigació en matèries rellevants per a la dona.
-Gestió de la informació i documentació en matèria de gènere.
No obstant això, conscients de la complexitat del projecte, es pretén iniciar l’activitat amb un programa de formació generalista que tindria una duració de dos cursos acadèmics i que es desenrotllaria conforme es detalla en l’apartat següent.
La formació especialitzada consistirà en un programa posterior, amb caràcter de màster, en les àrees de coneixement que es valoren com necessàries, en funció del desenrotllament del primer programa i de les necessitats de les i els participants.
La formació alternativa es compren com una dimensió complementària però enriquidora per al desenrotllament integral de l’alumnat. Es desenrotllarà de manera paral•lela a la formació genaralista programant tallers específics.
2.1 PROGRAMA DE FORMACIÓ
Objectius
L’objectiu fonamental que es pretén aconseguir amb el programa de formació és que les persones que participen adquirisquen, compartisquen i desenrotllen els coneixements, habilitats i aptituds necessaris per a exercir com a ciutadanes de ple dret en la societat actual. Esta exigència suposa facilitar un context d’aprenentatge als participants que permeta:
Adquirir competències essencials per a l’exercici de les diferents activitats professionals, a fi de contribuir que les dones vagen aconseguint cotes més altes de participació, especialment en els àmbits polític, associatiu i empresarial.
Enriquir-se a nivell personal per a poder exercir una ciutadania crítica i responsable.
Resultats esperats
Entre 40 o 50 persones preparades per a assumir en un futur pròxim tasques de responsabilitat en les institucions municipals, en les associacions ciutadanes o en l’empresa.
Constituir una comunitat d’aprenentatge, a partir de la qual s’impulsaran les diferents activitats a desenrotllar per l’Escola de Ciutadania en Femení
Reforç de la confiança en la capacitat de liderat polític
Experiència d’innovació pedagògica basada en aprenentatge no formal, valoritzable en altres contextos
Grup de persones compromeses amb la Transformació social
Destinatàries/vos El programa va dirigit a persones que desitgen ampliar els seus coneixements en diferents àrees amb vista a una millora i actualització de qualitat de la seua formació que els ajude a aconseguir un enriquiment personal capacitador per a un millor exercici de responsabilitat política i ciutadana així com una major projecció professional i social.
Metodologia
La metodologia del programa és eminentment activa, variada i participativa. Els i les participants seran coresponsables de la construcció de l’aprenentatge, mitjançant les seues aportacions personals, les seues propostes d’activitats (conferències, taules redones, seminaris, etc.) i per l’elaboració d’un “diari d’aula”. Aquest últim instrument servirà d’eix per a la construcció de coneixement compartit entre els participants, components del grup-classe .
Programació:
1er Curs:
Durant la dècada dels 90, a la Comarca de l’Horta-Sud s’ha produït una ràpida difusió de les associacions que podem denominar “de gènere”. Així ho ha posat recentment de relleu un detallat estudi publicat per la Fundació Horta Sud (L’Associacionisme a l’Horta Sud. Un estudi de la societat civil formal en l’àmbit comarcal, d’Antonio Ariño Villarroya i María Albert Rodrigo, 2003), i del que vam copiar algunes de les dades que segueixen.
Indica el citat estudi que són associacions que, a diferència de les què agrupen a les ames de casa, es plantegen explícitament no sols “eixir de casa” i realitzar activitats recreatives o culturals, sinò reivindicar la igualtat de gènere, l’erradicació de la discriminació, la participació de les dones a l’esfera pública i el canvi de valors culturals que comporta la incorporació i protagonisme de les dones en tots els àmbits de la societat. La seua força radica en la capacitat de despertar les consciències dormides i emmudides de tantes dones que viuen i sofreixen el que significa ser dona en esta societat, però que no s’atreveixen a expressar -ni tan sols expressar-se a si mateixes- les misèries que pateixen i que són fruit, també, de les relacions que mantenen amb tants homes (parelles, marits, germans, fills, companys de treball, etc.) que les arraconen al paper de subordinades.
Són, a més, associacions plurals quant al seu origen, perquè mentre unes deriven d’iniciatives de partits polítics, altres han nascut de forma autònoma a partir d’afinitats i inquietuds, o fins i tot per influència de líders locals.
Sent relativament recent la seua aparició, en l’Horta-Sud existeixen ja nombroses organitzacions distribuïdes pels vint municipis que constitueixen la Comarca i d’entre estes s’ha format l’Associació de Dones de la Comarca, composada per les següents:
• Associació Carmelina Sánchez Cutillas, d’Alcasser
• Femení Plural, de Aldaia
• Grup de Dones Aloma, de Benetússer
• Dones Progressistes, de Massanassa
• Dones Progressistes, de Paiporta
• Dones Progressistes, de Picassent
• Dones Progressistes, de Silla
• Colectiu Dones, de Silla
• Dones de la Marcha, de Valencia
• Dones Grans, de Valencia
• Antígona, de Valencia
Són associacions que formen part d’eixa “tercera onada” que, segons els experts, caracteritza a l’associament del nostre país. Partint d’una identitat genèrica -la reivindicació d’un nou protagonisme de la dona en la societat actual-les diverses associacions, dins del seu pluralisme, han pretés inserir les dones associades en un procés de socialització que, si més no, inclou un questionament dels valors culturals dominants, una ruptura i redefinició de les pautes rebudes i una superació de la discriminació genèrica. I el seu propòsit no es limita, per descomptat, a les dones associades, perquè el seu objectiu últim és la transformació social, en la que les dones exerceixquen el paper de ciutadanes actives que els correspon.
Com es pot veure, estes associacions de l’Horta Sud tenen una definició de la realitat i un projecte polític fundacional al que no cap l’apoliticisme. No ha d’oblidar-se que hi ha un lema que el feminisme ha posat en circulació des dels seus començaments: "allò personal és polític", volent expressar amb això que en alguns àmbits importants en la vida de les persones -històricament considerats com a privats i, per tant, aliens al quefer públic- ha sigut on s’ha exercit l’opressió, la desigualtat i, en no poques ocasions, la tirania. En conseqüència, és una convicció de les associacions de gènere que cal portar a l’arena de la lluita social i política moltes d’eixes situacions reservades tradicionalment a la “vida privada". Així doncs, el caràcter de “apolítiques” que cal atribuir a estes associacions expressa únicament que no s’identifiquen amb cap partit polític concret, si bé són conscients que el seu propòsit d’acabar amb la discriminació de la dona i potenciar el seu protagonisme en la societat ha d’esser compartit per determinats partits.
L’estructura de recursos humans de les citades associacions és senzilla, ja que no tenen personal contractat i no mantenen una estricta diferenciació entre afiliades i simpatitzants. No obstant això, han adoptat unes pautes d’organització formal, perquè totes compten amb una junta directiva, realitzen assemblees anuals, tenen establert un mode d’autofinançament (a partir, sobretot, de les quotes de les afiliades i, en menor mesura, de les subvencions municipals), disposen d’un local o espai determinat, etc. Així mateix, el perfil de les afiliades, a més del seu caràcter femení, es caracteritza per ser d’edat adulta o madura. Esta homogeneïtat en l’edat comporta igualment una homogeneïtat de situació: moltes d’elles combinen una ocupació amb el treball de casa i tenen ja fills majors. D’altra banda, la diversitat de nivells culturals que entre elles existeix no és obstacle per a l’afinitat ideològica i d’inquietuds que els porta a associar-se: canviar el paper de la dona en la nostra societat.
Per a portar a terme l’anterior, les associacions de gènere de l’Horta-Sud han desenrotllat en els últims anys un ampli ventall d’activitats. Però, com s’ha destacat sovint, les dificultats perquè les dones avancen, perquè prenguen consciència de la seua situació, són de caràcter peculiar. Això no sols és a causa de l’absència de tradició de lluita feminista, històricament parlant, sinó també perquè aquest despertar de les dones es veu obstaculitzat pel menyspreu -i, freqüentment, la indiferència, quan no l’oposició- amb què han d’enfrontar-se. Reivindicar una altra identitat i un altre paper en la societat suposa canviar valors culturals basats en esquemes androcèntrics, desafiar pautes de comportament, qüestionar hàbits i regles, transformar estils de vida assentats sobre el conformisme, véncer resistències ... en definitiva, provocar un canvi i amb aquest el conflicte.
Malgrat els dits obstacles, les associacions de la Comarca han vingut realitzant xerrades, trobades, actes lúdics, obres teatrals, etc. La sociabilitat que sens dubte es genera en el seu si està servint no sols perquè moltes associades refacen alternatives biogràfiques personals, sinó també per a prestar serveis i estimular reivindicacions cíviques en el municipi i en la Comarca. De forma resumida, podem destacar algunes activitats dels últims tres anys, tant d’àmbit local com comarcal:
• Actes de denúncia contra la violència de gènere
• Seminaris de filosofia, història, economia, desenvolupament personal, etc.
• Trobada anual de Dones de la Comarca de l’Horta Sud
•Activitats cícliques, com la lectura de premsa, teatre, cineforum, sopars col•loqui, multiculturalitat, etc.
Després d’esta rica experiència, les associacions de gènere de l’Horta Sud, anteriorment relacionades, van formalitzar, fa algun temps, la seua coordinació comarcal a fi de sumar iniciatives, recursos i capacitat d’influència i van constituir l’ASSOCIACIÓ DONES DE LA COMARCA DE L’HORTA SUD
En aquest context, el projecte comú de crear una ESCOLA DE CIUTADANIA EN FEMENÍ forma part, coherentment, del propòsit de conscienciació que està en l’origen de totes elles i de la labor de transformació social que dóna sentit al seu existir. El fet que es plantege com un projecte aglutinador de les onze associacions dalt mencionades representa, sens dubte, un bot qualitatiu en la tasca que fins ara venien exercint en la comarca de l’Horta Sud.
Per a portar avant aquest projecte les associacions de dones de la comarca compten amb la col•laboració de les següents entitats:
1- Florida Universitària (Florida Centre de Formació, Coop. V.), centre universitari adscrit a la Universitat de València i a la Universitat Politècnica de València on s’imparteixen diferents titulacions universitàries, es desenrotllen treballs d’investigació aplicada, així com formació i assessorament a persones emprenedores. Florida Centre de Formació va nàixer durant el curs 1977-78 i és el resultat de la voluntat i esforços de persones i institucions d’Horta Sud, vinculades sobretot a l’àmbit cooperatiu. Entre els seus elements diferenciadors destaca la innovació pedagògica permanent, la forta vinculació al seu entorn i el suport a la inserció. D’acord amb la seua història i trajectòria organitzativa, Florida Universitària ha col•laborat en diverses iniciatives de formació i assessorament a dones; per consegüent, en esta ocasió, vol contribuir a la construcció d’una societat més justa i igualitària participant de manera activa, junt amb les associacions de dones de la comarca de l’Horta Sud, en la posada en marxa de L’ESCOLA DE CIUTADANIA EN FEMENÍ.
2 - La Mancomunitat de l’ Horta Sud, entitat supramunicipal que representa a les vint corporacions municipals de la comarca: Alaquàs, Alcasser, Aldaia,, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lloc Nou de la Corona, Manises, Massanassa, Mislata, Paiporta, Picanya, Picassent, Quart de Poblet, Sedaví, Silla, Torrent i Xirivella. La Mancomunitat Intermunicipal de L’Horta Sud, de conformitat amb els seus Estatuts, té entre altres competències serveis assistencials (com la promoció i coordinació de serveis en les àrees de benestar social i participació ciutadana), serveis culturals ( com escoles especials i campanyes culturals).
En compliment dels seus fins estatutaris està portant actuacions que directa i indirectament incideixen en a quest aspecte, per a la promoció de nous mètodes de lluita contra les discriminacions i desigualtats de tota classe en relació amb el mercat de treball, tenint en compte així mateix la integració social i laboral dels sol•licitants d’asil (Així. el projecte DIS-ME es presenta en l’àrea temàtica 2 del eje IV “Reducir los desequilibrios entre hombres y mujeres y apoyar la eliminación de la segregación en el trabajo”).
3- La Fundació de l’Horta Sud, creada l’any 1972, desenrotlla una tasca de difusió cultural i de suport al desenrotllament econòmic i social de la comarca de l’Horta Sud. Per a aconseguir estos objectius finança i/o promou la realització de qualsevol tipus d’estudi o activitat que tinga com a finalitat el desenrotllament cultural i social de la comarca, donant suport a les persones o entitats que en aquest sentit participen, per mitjà d’assessorament, subsidis o un altre tipus d’ajudes.
Destaca en la seua trajectòria el decidit suport a l’associacionisme de tota índole prestant assessorament jurídic, donant informació, orientació i formació.
4.Instituto de la Mujer
2.- EL PROJECTE ESCOLA DE CIUTADANIA EN FEMENÍ
Els ciutadans i ciutadanes d’esta època manifesten la seua insatisfacció amb la manera en què s’estan produint les transformacions socials recents, amb la degradació permanent de l’entorn natural, amb la falta d’harmonia entre la persona i els seus contextos, manifesten, al seu torn, descontent amb les estructures polítiques actuals per revelar-se insuficients per a canalitzar els desitjos de participació real dels i les ciutadanes. D’altra banda, a pesar de que els nivells d’alfabetització i qualificació professional de la població en general van en augment, es percep certa falta de formació integral, de saber què fer amb el saber; la fragmentació del coneixement, la sobredosificació d’informació a què estem sotmesos, així com el progressiu deterioració dels mass media pareixen fer necessària l’existència d’espais d’aprenentatge i desenrotllament personal pensats, estructurats i construïts des d’un nou paradigma.
A més de tot l’anterior, la conformació de l’estructura socioeconòmica imperant al llarg de la major part de la nostra història ha atorgat rols diferents a homes i dones. Una d’estes diferències ha sigut la de repartir les funcions productives i reproductives, confinant a la dona a l’àmbit privat i reservant per a l’home l’espai públic on s’ha exercit el poder per a dissenyar, legislar, i gestionar estructures socials. Com a conseqüència d’això, i a pesar dels innegables avanços que es vénen produint en els últims anys, ens trobem encara amb una situació que dista molt d’aconseguir una societat en què les persones d’estos dos sexes comparteixquen d’una forma igual els drets i responsabilitats en tots els àmbits de la vida.
Ja que la igualtat entre dones i homes constitueix un objectiu prioritari a la societat actual, proposem una revisió des del femení, una relectura d’esquemes imperants amb l’objectiu de trobar noves formes de participar com a ciutadans que contribueixin a produir canvis profunds, en la nostra societat, (en la seua dimensió econòmica, social, natural, ...) que ens porten a trobar un nou equilibri més satisfactori per a totes les persones.
Cal dir, encara que potser és obvi, que esta no és una proposta només per a dones, creem fermament que la revisió des del punt de vista femení pot ser una alternativa vàlida per a construir un nou paradigma d’actuació però esta és una revisió necessària per a tots, el món és global i ha de ser reconstruit per totes les persones que l’habiten amb independència del seu gènere, condició social o lloc de procedència.
L’Escola de Ciutadania en Femení és un projecte ambiciós que pretén facilitar l’intercanvi i generació de coneixement que condueixi a una comunitat d’aprenentatge orientada cap a la transformació social. Esta comunitat serà l’espai en què es desenrotllaran activitats en diferents àmbits:
-Formació (generalista, especialitzada i alternativa)
-Espai de debat, a través de l’organización de seminaris, taules redones, conferències
-Asssorament a persones emprenedores i suport a l’emprendizaje social.
-Foment de la investigació en matèries rellevants per a la dona.
-Gestió de la informació i documentació en matèria de gènere.
No obstant això, conscients de la complexitat del projecte, es pretén iniciar l’activitat amb un programa de formació generalista que tindria una duració de dos cursos acadèmics i que es desenrotllaria conforme es detalla en l’apartat següent.
La formació especialitzada consistirà en un programa posterior, amb caràcter de màster, en les àrees de coneixement que es valoren com necessàries, en funció del desenrotllament del primer programa i de les necessitats de les i els participants.
La formació alternativa es compren com una dimensió complementària però enriquidora per al desenrotllament integral de l’alumnat. Es desenrotllarà de manera paral•lela a la formació genaralista programant tallers específics.
2.1 PROGRAMA DE FORMACIÓ
Objectius
L’objectiu fonamental que es pretén aconseguir amb el programa de formació és que les persones que participen adquirisquen, compartisquen i desenrotllen els coneixements, habilitats i aptituds necessaris per a exercir com a ciutadanes de ple dret en la societat actual. Esta exigència suposa facilitar un context d’aprenentatge als participants que permeta:
Adquirir competències essencials per a l’exercici de les diferents activitats professionals, a fi de contribuir que les dones vagen aconseguint cotes més altes de participació, especialment en els àmbits polític, associatiu i empresarial.
Enriquir-se a nivell personal per a poder exercir una ciutadania crítica i responsable.
Resultats esperats
Entre 40 o 50 persones preparades per a assumir en un futur pròxim tasques de responsabilitat en les institucions municipals, en les associacions ciutadanes o en l’empresa.
Constituir una comunitat d’aprenentatge, a partir de la qual s’impulsaran les diferents activitats a desenrotllar per l’Escola de Ciutadania en Femení
Reforç de la confiança en la capacitat de liderat polític
Experiència d’innovació pedagògica basada en aprenentatge no formal, valoritzable en altres contextos
Grup de persones compromeses amb la Transformació social
Destinatàries/vos El programa va dirigit a persones que desitgen ampliar els seus coneixements en diferents àrees amb vista a una millora i actualització de qualitat de la seua formació que els ajude a aconseguir un enriquiment personal capacitador per a un millor exercici de responsabilitat política i ciutadana així com una major projecció professional i social.
Metodologia
La metodologia del programa és eminentment activa, variada i participativa. Els i les participants seran coresponsables de la construcció de l’aprenentatge, mitjançant les seues aportacions personals, les seues propostes d’activitats (conferències, taules redones, seminaris, etc.) i per l’elaboració d’un “diari d’aula”. Aquest últim instrument servirà d’eix per a la construcció de coneixement compartit entre els participants, components del grup-classe .
Programació:
1er Curs:
- Identitat de gènere.
- Habilitats per la construcció de relacions interpersonals saludables: assertivitat, empatia, intel·ligència emocional.
- Empoderament I.
- Competències comunicatives I.
- Economia feminista.
- Participació ciutadana.
2º Curs:
- Empoderament II
- Habilitats directives: Negociació, adopció de decisions, resolució de conflictes, direcció d’equips, lideratge i autoritat.
- Resolució de conflictes
- Prevenció de la violència de gènere
- Societat de la informació
- Competències comunicatives II.
3er Curs:
- Desenvolupament de un projecte civic-social amb perspectiva de gènere
Informació, matrícula i lloc de realització:
Florida Universitària
C/ Rei En Jaume I, núm. 2.
46470 Catarroja (València)
Tel. 96 122 03 80 · Fax: 96 126 99 33
Persona de contacte: Manuel García
info.mariamoliner@florida-uni.es
Per a realitzar la matrícula s’haurà d’entregar a Florida Universitària el full d’inscripció junt amb el justificant de pagament (80 euros) en el número de compte: 31590005072175256219
Al final del curs es lliuraran els certificats d’assistència corresponents.
Organitza l’Associació de dones de la Comarca de l’Horta Sud
Al final del curs es lliuraran els certificats d’assistència corresponents.
Organitza l’Associació de dones de la Comarca de l’Horta Sud
No hay comentarios:
Publicar un comentario