25N, L'Escola contra la violència de gènere

MANIFEST: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones Tots els dies són 25 de novembre. Terrorisme masclista, qüestió d’Estat! De nou commemoren el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, primera causa de mort prematura d’aquestes. Aquesta violència té l’origen en la històrica discriminació de les dones, els efectes de la qual són devastadors i es manifesten amb agressions físiques i psicològiques, sexuals, amb matrimonis forçats, amb esclavitud laboral i sexual, amb repressió i invisibilització, amb mutilacions, amb feminicidis, entre moltíssims altres casos. A l’Estat espanyol més de 600.000 dones pateixen maltractaments cada any. Enguany hem assistit als assassinats de 65 dones i xiquetes, 9 al País Valencià. Assassinats perpetrats per delinqüents masclistes, la major part dels quals – desgraciadament– s’han suïcidat després de matar-les i no abans. En dènou anys, 1.316 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les, sense comptar totes aquelles que queden fora de les estadístiques oficials. Es vol centrar l’atenció en si les víctimes havien interposat denuncia, però no es diu res d’eixe 27% que sí ho havia fet i han acabat assassinades per la desprotecció de l’estat. S’amaga que només en el 9,8% dels casos es condemna a l’agressor. Dia a dia augmenta el nombre d’agressions, de feminicidis. Però enfront de l’augment de la violència masclista el govern respon amb la inactivitat, amb la supressió dels serveis d’ajuda de proximitat, amb retallades i més retallades. Anuncia l’increment de despesa en programes d’igualtat i prevenció de violència, però el pressupost està molt per baix del destinat fa quatre anys. Vergonyós, tant que el govern menteix en el seu informe a l’ ONU, amagant les retallades que ha fet. Els principis coeducadors de convivència i no discriminació, d’educació en valors humans, imprescindibles per a previndre la violència masclista i la no discriminació per raó de sexe, han estat eliminats amb la LOMQE, que tanmateix subvenciona centres que segreguen per sexe. Al País Valencià, el govern autonòmic fa dos anys va traure una llei contra la violència contra les dones. A hores d’ara continua sent paper mullat, sense desenvolupar ni dotar pressupostàriament. En canvi, tenim 17 Oficines menys d’atenció a les víctimes i només quatre centres 24 hores. Més i més retallades. Tenim governs que exerceixen violència contra les dones i han volgut arrabassar-nos els nostres drets sexuals i reproductius. Que imposen custòdies compartides, que ens deixen amb pensions de misèria, que consenten que es trafique en nosaltres i ens exploten. Que comptabilitzen els beneficis de les màfies d’explotació sexual i tràfic de drogues per augmentar el PIB , però no el treball domèstic i d’atenció i cura de les persones, treball no remunerat realitzat per les dones. Patim una violència masclista exercida des de les mateixes institucions que haurien de garantir el dret a una vida digna a totes les dones, sense cap discriminació. La violència contra les dones és terrorisme masclista, un terrorisme on les víctimes en 19 anys són més que en 41 anys de terrorisme polític. Aquestes víctimes són dones assassinades que apenes no mereixen ni eixir en la premsa, víctimes anònimes o que han caigut en l’oblit de la societat, que no reben cap homenatge oficial; només el nostre, el del feminisme. Nosaltres exigim que aquest terrorisme siga una qüestió d’Estat perquè el govern ho ha de considerar com el primer i més important dels problemes, sense retallar en recursos ni en prevenció, ans al contrari, dotant dels pressupostos que calguen per a combatre’l de forma eficaç. Ha de ser considerat qüestió d’Estat perquè el govern ha d’adquirir el compromís real de la seua eradicació, mostrant públicament el seu rebuig. Perquè la societat no pot romandre en silenci mentrestant milers de dones tots els dies pateixen violències només per ser dones. Per a nosaltres tots els dies de l’any són 25 de Novembre. Perquè tots els diez hem de lluitar contra aquesta xacra. Per a nosaltres les víctimes són més que un número. Són vides arrabassades, somnis truncats, històries perdudes. Hui estan amb nosaltres totes elles. Les que pateixen violència, les que ja no poden parlar, aquelles que han pogut eixir d’eixe infern i les que no. Totes. Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra aquesta barbàrie que és la violència cap a les dones. Per totes elles, hui i tots els dies de l’any cridarem : JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA! València, 25 de novembre de 2014 Moviment Feminista de València