Moliner@sEtiquetas

actividades (144) Adela poetisa (2) Alessandra Bochetti (3) Alfred Dominguez (5) Alma Viva (2) Aloma (1) alumnado (16) Amparo Vico Garcerán (3) Ana Oliver (1) Ángela Escribano Martínez (16) Ángeles Cozas (2) Angels (1) Anna Mª Penu (6) Antonio Benaches (1) Asela Cabrera (1) bibliografia y enlaces de interes (3) bibliotecas (1) Bienvenida (1) Campaña escola (2) campañas igualdad (1) Carles Fons (5) Carles Fons Poquet (2) Carmen Castro (9) Carmen García (2) Carmen González (1) Carmen Tomas (2) Cecilia Silva Ramos (1) Christian Felber (1) clausura (10) Concha Martínez (39) Consuelo Barea Payueta (1) convocatorias (6) crisis (1) Cristina Aranda (5) desigualdad (1) discriminación (2) Dolors Tarin Belda (2) Dolors Tarín Belda (1) Elena Simón (1) Empar Martínez (1) Empar Navarro (2) Empoderamiento (10) Encarna Comes (1) escritoras (1) escuela itinerante (5) Esperanza (1) Euromed Seminar (7) Evangelina Gª Prince (1) exposiciones (1) felicitación (2) Fina Ferriols Raga (7) Fina Sanz (1) Historia (1) igualdad (8) inicio curso (14) Isabel Lozano (1) Isabel Pérez (1) J Bautista Sanchís (1) jornadas (1) Julia Sevilla (3) La Mar Salá (2) Laura Conejos (2) Laura García Guardado (9) Laura Lau. (1) legislación (1) Lideresas (24) Literatura (8) Lluci LaTorre (1) Lucy Polo Castillo (2) M Martínez (1) Mª Ángeles Bustamante Ruano (14) Mª José Barahona Gomariz (1) Maite Sarrió (5) Marcela Lagarde (2) María Brazoban de los Santos (2) María Dolores Raigón (3) María Mar (4) María Marti (2) María Molero Marañón (1) María Moliner (4) María Pazos (3) Mariana Urueña (1) Maribel Cárdenas (1) Maruja (1) Matricula (14) Memorias (3) Miguel Lorente Acosta (1) módulo (5) Molinerasviajeras (2) Nuestrahistoria (1) Oliva Sabuco (1) Paloma Andrés (1) Paqui Mendez (3) Patricia Escortell Valls (4) Pilar Aguilar (1) Pilar Pérez (1) premios y mención (8) Prensaescola (4) profesorado (14) Programas (5) publicación (1) radio (3) Raquel Cabo González (1) Rebeca Torada Mañez (7) Referentes (5) Ricardo Carrión (1) Rosa Perís (1) Sara Berbel (1) Sergi Castillo Reboll (1) Soledad Heredia Gutierrez (1) Sonia Sempere (1) Susana Koska (1) Teresa López Martínez (1) Testimonios (5) trabajo-empleo (2) Violencia (24) Wendy Barranco (1) Xaro Alcaide (4) Xaro Altable (4)
Mostrando entradas con la etiqueta actividades. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta actividades. Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de febrero de 2019

Acto de despedida...Muchas gracias por vuestro saber


El equipo coordinador de L´Escola de Formació de Ciutadania en Femení María Moliner, os Saluda e informa que:

Después de muchos años de trabajo, formando personas (sobre todo mujeres), desde una visión feminista y con visión de género, sobre la Igualdad, la diversidad de género, ciudadanía en igualdad, la discriminación positiva, la inclusión, la transversalidad generacional, la cohesión social, la historia social y económica, la Constitución y otras leyes, la paridad, los Derechos Humanos, el empoderamiento, el ámbito laboral, la resolución de conflictos, la democracia participativa, las habilidades de comunicación, las nuevas masculinidades, la alimentación, la visión de género en el cine, la filosofía en femeni, el lenguaje inclusivo, los nuevos estilos de liderazgo, la economía de igualdad, transformar emociones y relaciones, etc. etc.

Después de organizar eventos y actividades tan importantes como:

 1er Seminario para el empoderamiento de la mujer joven: “Empoderades”, con la participación de cinco países europeos y cinco de la zona EUROMED, del 5 al 12 de Junio de 2013(con el apoyo de la Fundación Horta Sud).

 I Jornadas de Buenas Prácticas Locales en Prevención y Tratamiento de la Violencia de Género, el 21 de noviembre del 2014.

 En el año 2014, y tras la participación de un grupo de mujeres vinculadas a la escuela en el encuentro que tuvo lugar en Málaga a finales de abril en el Proyecto Ruta Violeta “Diálogos feministas entre comunidades”, se le otorga el reconocimiento de “Buena práctica” por la Federación Feminista Gloria Arenas de Malaga.

 Del trabajo realizado entre, alumnado, profesorado y el grupo coordinador, materializamos
el curso de “LIDERESSAS”.

 Durante 8 años, la escuela ha desarrollado el programa a través de los cursos ,de Octubre a Junio, un día a la semana, de los distintos módulos de formación en igualdad.

Después de recibir premios y reconocimientos a su labor como:

 En el año 2009 recibe la mención honorífica de los premios Miguel Hernández del Ministerio de Educación “dirigidos a reconocer la importancia que debe darse a la eliminación de las desigualdades ante la educación

 En el 2010 le es otorgado el premio concedido por la Confederación de Mujeres Progresistas “por su trabajo en el campo de la formación en el cambio de mentalidad y de valores para conseguir la auténtica igualdad de género en nuestra sociedad”.

 En el año 2014 la escuela recibe el premio Clara Campoamor otorgado por la Secretaría de Igualdad de la Agrupación Socialista de Benetússer “reconociendo la importancia del trabajo por la igualdad de la mujer en nuestra sociedad desde la enseñanza-aprendizaje permanente en el que, además de una formación completa en disciplinas ignoradas por los estudios reglados, se impulsa la investigación en perspectivas de género”.

 También en el año 2014 el Consell de la Dona de Alaquàs concedió el premio Clara Campoamor a la Escola María Moliner.

 La concejalía de la Mujer del Ayuntamiento de Alfafar, en el 2015 reconoció, la trayectoria de la Escuela María Moliner, en un acto público.

Después de que hayan pasado por sus aulas (entre 2007 y 2017) más de 700 personas, sobre todo mujeres participando del proyecto, bien como alumnas o a través de charlas, seminarios y/o talleres programados, como profesoras y en el grupo de coordinación de la Escuela.

El grupo de mujeres que han coordinado la última etapa de l´escola Itinerat de Formació de Ciutadanía en Femení, María Moliner” se despide, de todas y todos, con un hasta siempre, aunque sabemos y por ello nos sentimos orgullosas, que la escuela permanecerá a través de todas las mujeres y hombres que en ella han crecido, se han empoderado y han conseguido incorporar en sus vidas los aprendizajes realizados. Esa fue siempre la misión, sembrar, generar cambio a través del efecto multiplicador de la transformación personal, que es una de las pequeñas cosas que cambia y mejora nuestro mundo.

Gracias por vuestra confianza, colaboración, participación, vuestro apoyo, sugerencias, propuestas Por el cariño manifestado y la aportación de vuestras vivencias y experiencias.

Al alumnado, que ha confiado en la escuela haciendo posible con su presencia el aprendizaje en grupo y hacer realidad el proyecto María Moliner.

Al Profesorado, por la facilidad con la que conectamos con lo que nosotras necesitábamos y lo que ellas necesitaban transmitirnos.

Al Ministerio de la Mujer, por ofrecernos las ayudas económicas de la Comunidad Europea.

A Florida Universitaria, por el gran soporte que nos ofreció, permitiendo poner en marcha la Escuela y sostenerla durante unos años.

A la Mancomunidad del Horta, por sus negociaciones y apoyo económico.

A la Fundación del Horta Sud, por su asesoramiento y apoyo incondicional.

A la Caixa de Torrent i Caixa Popular, por su apoyo económico.

A la Universidad de Valencia, por acogernos en su espacio.

Somos conscientes de que continua siendo necesario formarse y trabajar el mundo de la Mujer, revindicar su lugar como persona en cualquier sociedad, denunciar a quienes se aprovechan y se lucran de ellas, pero sobre todo de la necesidad de formar, a las mujeres en especial y a los hombre en particular, de que la convivencia no tiene sexo, que la igualdad es para todas las personas y que la construcción de una sociedad en igualdad, es tarea de todas/os. Pero cuando esta labor se quiere realizar, sin tener en cuenta los beneficios económicos, entonces falla todo.

No hemos conseguido otras subvenciones, no hemos conseguido que las/os políticos se interesen por la labor realizada y el camino que queda por recorrer. La formación de la mujer es una asignatura constante, cuando nace una mujer en ella nace la necesidad de la escuela para aprender a gestionar su vida, a decidir y defender lo que quiere, a decir NO, a gobernar el bien común en igualdad de condiciones.

Después de hablarlo y debatirlo, las seis mujeres que hemos mantenido los últimos 4 años la Escuela, hemos decidido apearnos en esta estación. !!! Hasta aquí nos lleva el billete!!!

El camino continua y dejamos a disposición de otras mujeres, otras asociaciones, todo el trabajo realizado, toda la documentación, correos… todo el proyecto de la escuela María Moliner , la ”Escuela Itinerante”. Es un gran reto que las mujeres de la sociedad globalizada, necesitamos. ASI QUE… HASTA SIEMPRE.

martes, 25 de octubre de 2016

Jornada "El repte de la igualtat en les administracions locals i en les associacions de dones" T'apuntes



sábado, 20 de junio de 2015

8 de març MOLINER









Manifest 8 de març. Dia internacional de les Dones. Moviment Feminista de València

8 de març de 2015. Dia Internacional de les Dones
La revolució serà feminista o no será
El dia 8 de març és el Dia Internacional de les Dones i des de fa més d’un segle les dones de tot el món eixim al carrer per exigir els nostres drets. A pesar del temps transcorregut, estem molt lluny d’aconseguir-los. A més a més, en alguns països les dones no poden exercir els drets més fonamentals i bàsics. Els drets de les dones són part inalienable, ntegrant i indivisible dels drets humans universals. La plena participació de les dones en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, així com l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones ha sigut i segueix sent objectiu prioritari de la lluita feminista. El feminisme no tindria raó de ser si la desigualtat, la discriminació i la consideració devaluada de les dones no hagueren existit mai, ja que sorgeix com a resposta a la conculcació pertinaç i constant dels drets de les dones pel patriarcat.
Si bé, en alguns països la situació de les dones ha millorart considerablement, també s’estan produint importants retrocessos, com és el cas de l’Estat espanyol. Durant els últims anys, la crisi econòmica està servint d’excusa per a escometre reformes i retallades dels serveis bàsics en un clar atac contra els drets de les dones. Es tracta d’una crisi perfectament orquestrada i estratègicament dissenyada que ens priva dels avanços i drets aconseguits després d’anys de lluita. Per aquesta raó, a l’Estat espanyol les reformes del Partit Popular han agreujat la situació de desigualtat de les dones. Hi ha més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, més ocupació submergida, més atur i els salaris són més baixos. I tot plegat, suposa inevitablement una major carrega de treball domèstic que segueix sent quasi en exclusiva nostre. De fet, la pobresa i l’exclusió social tenen nom de dones, especialment si són majors, amb algun tipus de diversitat funcional, migrants i famílies monomarentals.
És urgent un canvi del model econòmic i social, que pose l’accent en el respecte a la diversitat de les persones, en la defensa dels drets humans que ens corresponen. Si estem en uns moments en què aquests canvis poden produir-se, les dones volen ser protagonistes d’ells. No volem ser precàries, ni maltractades ni tampoc invisibles. Només amb les dones, només amb el feminisme podem canviar les coses.
Davant d’aquestes agressions, MANIFESTEM:
 El rebuig total i absolut a la retallada de drets en salut sexual i reproductiva de les dones. Avortament lliure i gratuït. Perquè les dones decidim si parim o no parim. Les menors també tenen dret a decidir.
 La necessitat de l’accés lliure i gratuït als diferents mètodes anticonceptius; l’anticoncepció d’emergència, l’educació sexual i afectiva en tots els nivells de l’ensenyament, el qüestionament del model amorós, l’heterosexualitat obligatòria i el coit com a única pràctica sexual.
 La nostra repulsa a tot tipus de discriminació per orientació sexual i de gènere. Demanem que les dones lesbianes, bisexuals i transsexuals puguen visibilitzar-se i gaudir de drets en tots els àmbits de la societat, tant públics com privats per tal d’aconseguir una igualtat social plena i real.
 Denunciem que l’exclusió de la reproducció assistida de la sanitat pública a parelles de dones i a dones fadrines és un altre retrocés en drets relacionats amb la salut sexual i reproductiva. La imposició i l’integrisme d’aquest govern vol obligar unes dones a ser mares mentre que a altres les exclou del dret a conformar les seues famílies.
 La urgent necessitat d’una escola pública, laica i coeducadora que avance en un model social basat en la igualtat, la pluralitat i el respecte a la diversitat.
 El rebuig a la múltiple discriminació que pateixen les dones, entre altres casos, de les minories ètniques o culturals, les pobres o en processos d’exclusió social, i les recloses en institucions socials o penitenciàries.
 La nostra repulsa a la criminalització de les dones que exerceixen la prostitució. Exigim la persecució de les màfies i proxenetes que exploten les dones i xiquetes i la implementació de polítiques públiques actives d’inserció sociolaboral perquè les dones puguen eixir d’aquesta situació.
 La denúncia de la múltiple discriminació de les dones amb diversitat funcional, física, psíquica i sensorial. Exigim que l’administració pública es responsabilitze tant de la cura com de proporcionar les distintes ajudes, com a ciutadanes, que necessiten totes les persones en situació de dependència.
 La urgent necessitat que l’administració pública promoga la igualtat efectiva i real entre dones i homes i s’eliminen els obstacles, rols i estereotips socials que ens impedeixen aconseguir-la. Reivindiquem la revisió del drets civils i demanem l´equiparació del drets individuals als familiars.
 La necessitat d’eradicar la divisió sexual del treball, per a garantir l’autonomia i la independència econòmica de les dones. Exigim el reconeixement del valor econòmic i social que aporta el treball domèstic, el repartiment equilibrat del treball remunerat i no remunerat entre dones i homes i que l’administració pública es responsabilitze de mantindre els serveis públics gratuïts i de qualitat necessaris per a aconseguir-ho.
 El dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes en cap dels seus àmbits i formes. Demanem la implicació tant de l’administració pública com de tota la societat en la lluita per a la seua eradicació. Exigim als poders publics contundencia en l´ejecució de les penes als maltractadors, el cessament de les retalladles, la implementació de tots els mitjans i recursos necesaris per a la prevenció i tractament integral de la violència contra les dones i que aquesta siga considerada una qüestió d´Estat.
 La urgent necessitat de la participació de les dones en tots els processos de presa de decisions econòmiques, culturals i de tot tipus, perquè les dones tenim dret a una vida digna en una societat igualitària i justa.
Som conscients que el camí cap a un estat de benestar que garantisca els drets i l’avanç en la igualtat de gènere només pot passar pel feminisme. Per això,
La revolució serà feminista o no serà
Moviment Feminista de València, 8 de març de 2015
VISCA, VISCA, VISCA, LA LLUITA FEMINISTA


25N, L'Escola contra la violència de gènere









MANIFEST: Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones Tots els dies són 25 de novembre. Terrorisme masclista, qüestió d’Estat! De nou commemoren el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, primera causa de mort prematura d’aquestes. Aquesta violència té l’origen en la històrica discriminació de les dones, els efectes de la qual són devastadors i es manifesten amb agressions físiques i psicològiques, sexuals, amb matrimonis forçats, amb esclavitud laboral i sexual, amb repressió i invisibilització, amb mutilacions, amb feminicidis, entre moltíssims altres casos. A l’Estat espanyol més de 600.000 dones pateixen maltractaments cada any. Enguany hem assistit als assassinats de 65 dones i xiquetes, 9 al País Valencià. Assassinats perpetrats per delinqüents masclistes, la major part dels quals – desgraciadament– s’han suïcidat després de matar-les i no abans. En dènou anys, 1.316 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les, sense comptar totes aquelles que queden fora de les estadístiques oficials. Es vol centrar l’atenció en si les víctimes havien interposat denuncia, però no es diu res d’eixe 27% que sí ho havia fet i han acabat assassinades per la desprotecció de l’estat. S’amaga que només en el 9,8% dels casos es condemna a l’agressor. Dia a dia augmenta el nombre d’agressions, de feminicidis. Però enfront de l’augment de la violència masclista el govern respon amb la inactivitat, amb la supressió dels serveis d’ajuda de proximitat, amb retallades i més retallades. Anuncia l’increment de despesa en programes d’igualtat i prevenció de violència, però el pressupost està molt per baix del destinat fa quatre anys. Vergonyós, tant que el govern menteix en el seu informe a l’ ONU, amagant les retallades que ha fet. Els principis coeducadors de convivència i no discriminació, d’educació en valors humans, imprescindibles per a previndre la violència masclista i la no discriminació per raó de sexe, han estat eliminats amb la LOMQE, que tanmateix subvenciona centres que segreguen per sexe. Al País Valencià, el govern autonòmic fa dos anys va traure una llei contra la violència contra les dones. A hores d’ara continua sent paper mullat, sense desenvolupar ni dotar pressupostàriament. En canvi, tenim 17 Oficines menys d’atenció a les víctimes i només quatre centres 24 hores. Més i més retallades. Tenim governs que exerceixen violència contra les dones i han volgut arrabassar-nos els nostres drets sexuals i reproductius. Que imposen custòdies compartides, que ens deixen amb pensions de misèria, que consenten que es trafique en nosaltres i ens exploten. Que comptabilitzen els beneficis de les màfies d’explotació sexual i tràfic de drogues per augmentar el PIB , però no el treball domèstic i d’atenció i cura de les persones, treball no remunerat realitzat per les dones. Patim una violència masclista exercida des de les mateixes institucions que haurien de garantir el dret a una vida digna a totes les dones, sense cap discriminació. La violència contra les dones és terrorisme masclista, un terrorisme on les víctimes en 19 anys són més que en 41 anys de terrorisme polític. Aquestes víctimes són dones assassinades que apenes no mereixen ni eixir en la premsa, víctimes anònimes o que han caigut en l’oblit de la societat, que no reben cap homenatge oficial; només el nostre, el del feminisme. Nosaltres exigim que aquest terrorisme siga una qüestió d’Estat perquè el govern ho ha de considerar com el primer i més important dels problemes, sense retallar en recursos ni en prevenció, ans al contrari, dotant dels pressupostos que calguen per a combatre’l de forma eficaç. Ha de ser considerat qüestió d’Estat perquè el govern ha d’adquirir el compromís real de la seua eradicació, mostrant públicament el seu rebuig. Perquè la societat no pot romandre en silenci mentrestant milers de dones tots els dies pateixen violències només per ser dones. Per a nosaltres tots els dies de l’any són 25 de Novembre. Perquè tots els diez hem de lluitar contra aquesta xacra. Per a nosaltres les víctimes són més que un número. Són vides arrabassades, somnis truncats, històries perdudes. Hui estan amb nosaltres totes elles. Les que pateixen violència, les que ja no poden parlar, aquelles que han pogut eixir d’eixe infern i les que no. Totes. Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra aquesta barbàrie que és la violència cap a les dones. Per totes elles, hui i tots els dies de l’any cridarem : JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA! València, 25 de novembre de 2014 Moviment Feminista de València

domingo, 23 de noviembre de 2014

Jornada de Buenas Prácticas Locales en prevención y tratamiento de la violencia de género (vídeos y fotos)


16:45-18.15h Exposición de Buenas Prácticas Locales de Prevención y Tratamiento de la violencia de género en la ciudad de Valencia." MESA 1: Prevención y Sensibilización de la violencia de género: tanto camino por recorrer." Participan: ECFMM: Pedagogía ciudadana con perspectiva de género. Rebeca Torada Máñez.Coordinadora del Curso Mujer, Participación y Liderazgo de la ECFMM. Pels Bons Tractes. Prevenció de la Violencia de Génere, Feminisme i Voluntariat Jove. IsabelCercenado Calvo. Grupo por los Buenos Tratos de Ca Revolta Xateba, 10 anys de lluita contra la violència de gènere. Fina García Ruiz, Presidenta de Xateba Associació per la igualtat i contra la violència de gènere. Moderan: Patricia Escortell Valls. Coordinación Pedagógica del la ECFMM. Isabel Pérez Olvas. Secretaría Técnica y Alumna de la ECFMM.


MESA 3: Poniendo en el centro a las mujeres: más allá del discurso de la denuncia. Participan: La irregularidad y el estigma: la dificultad para visibilizar a las mujeres inmigrantes víctimas de la violencia de género. Lucy Polo Castillo. Presidenta de la Asociación Por ti Mujer de Mislata. CEPAIM ante la violencia contra las mujeres. Bakea Alonso Fernandez de Avilés. CEPAIM Los 6 obstáculos que encuentran las mujeres que sufren violencia cuando van a denunciar.Carmen Soto. Amnistía Internacional. Moderan: Noemi Soriano García. Coordinación Pedagógica ECFMM. Laura García Guardado. Responsable de Gestión Recursos y Alumna ECFMM. 19.30h Lectura del Manifiesto de la ECFMM contra la violencia de género y clausura de la jornada.

Etiquetas de nombres: Fina Ferriols Raga, Rebeca Torada Mañez, Isabel Cercenado Calvo, Fina García Ruíz, Isabel Pérez Olvas, Lucy Polo Castillo, Bakea Alonso Fernandez de Avilés, Noemí Soriano García, Laura García Guardado, Mª Pau García Cupertino, Mª Ángeles Bustamante Ruano, 

martes, 18 de noviembre de 2014

21 N, de 16.30h a 20.15h: Jornada de Buenas Prácticas Locales en prevención y tratamiento de la violencia de género


Presentación: " ! La Escuela de Ciutadania en Femeni Maria Moliner organiza con motivo del Día Internacional por la Eliminación de la Violencia contra las mujeres, la Jornada de Buenas Prácticas Locales en Prevención y Tratamiento de la Violencia de Género.! ! !! La Jornada se plantea como una oportunidad para dar a conocer diversas buenas prácticas que se están llevando a cabo en Valencia en la actualidad; tanto desde asociaciones feministas y de mujeres, como desde ONG´s y otras asociaciones sin ánimo de lucro, a través de programas de prevención y/o sensibilización de la violencia de género o de servicios y recursos de atención y apoyo a las mujeres que sufren violencia.!


PROGRAMA

16.30h Recepción y Apertura: A cargo de: Fina Ferriols Raga. Presidenta de la Asociación ECFMM" 

16:45-18.15h Exposición de Buenas Prácticas Locales de Prevención y Tratamiento de la violencia de género en la ciudad de Valencia." MESA 1: Prevención y Sensibilización de la violencia de género: tanto camino por recorrer."  

Participan:  
ECFMM: Pedagogía ciudadana con perspectiva de género. Rebeca Torada Máñez.Coordinadora del Curso Mujer, Participación y Liderazgo de la ECFMM.

Pels Bons Tractes. Prevenció de la Violencia de Génere, Feminisme i Voluntariat Jove. IsabelCercenado Calvo. Grupo por los Buenos Tratos de Ca Revolta 

Xateba, 10 anys de lluita contra la violència de gènere. Fina García Ruiz, Presidenta de Xateba Associació per la igualtat i contra la violència de gènere.  

Moderan: 
Patricia Escortell Valls. Coordinación Pedagógica del la ECFMM.
Isabel Pérez Olvas. Secretaría Técnica y Alumna de la ECFMM

18.15h- Pausa! 1!8.30 a 19.00h " 

MESA 3: Poniendo en el centro a las mujeres: más allá del discurso de la denuncia. 

Participan:

La irregularidad y el estigma: la dificultad para visibilizar a las mujeres inmigrantes víctimas de
la violencia de género. Lucy Polo Castillo. Presidenta de la Asociación Por ti Mujer de Mislata. 

CEPAIM ante la violencia contra las mujeres. Bakea Alonso Fernandez de Avilés. CEPAIM

Los 6 obstáculos que encuentran las mujeres que sufren violencia cuando van a denunciar.Carmen Soto. Amnistía Internacional.

Moderan: Noemi Soriano García. Coordinación Pedagógica ECFMM. Laura García Guardado. Responsable de Gestión Recursos y Alumna ECFMM.

19.00-19.30 ! h Feedback Colectivo

19.30h Lectura del Manifiesto de la ECFMM contra la violencia de género y clausura de la jornada.

Lugar: Caja Mar, Paseo Alameda, nº 34

Día de 21 Noviembre de 2014. Gratuita. Aforo limitado. 

Previa inscripción antes del 20 de Noviembre a:





Tots els dies son 25 N: Manifest i Manifestació


MANIFESTACIÓ DIA INTERNACIONAL PER L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES
El Moviment Feminista de València us convoca a participar activament en la
MANIFESTACIÓ A VALÈNCIA 25 NOVEMBRE DE 2.014
Lloc:Parterre Hora:19’30 hores
Recorregut: Jardins del Parterre (cantonada C/Pau)Palau de Justicia, Colón, Xátiva, Av. Maqués de Sotelo i finalitza en la Pça. de l’Ajuntament.
LEMA DE LA PANCARTA DE CAPÇALERA
Tots els dies son 25n: terrorisme masclista questió d’estat
Anirem totes vestides de negre i morat o lila i en silenci
Organització de la manifestació:
Pancarta de capçalera
65 Torxes portades exclusivament per dones i 65 dones portant els cartells dels noms de les dones assassinades
Lesbianbanda
Organitzacions de Dones
Organitzacions Mixtes
Resta de la manifestació
Es prega respectar el ordre
Al arribar a la Plaça de l’Ajuntament es fara un acte d’homenatge a les dones assassinades
VOS RECORDEM QUE NO ES UNA MANIFESTACIÓ FESTIVA, NO TENIM RES A CELEBRAR

::::::::::::::::::::::
Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones
Tots els dies són 25 de novembre. Terrorisme masclista, qüestió d'Estat!
De nou commemoren el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, primera causa de mort prematura d'aquestes.
Aquesta violència té l’origen en la històrica discriminació de les dones, els efectes de la qual són devastadors i es manifesten amb agressions físiques i psicològiques, sexuals, amb matrimonis forçats, amb esclavitud laboral i sexual, amb repressió i invisibilització, amb mutilacions, amb feminicidis, entre moltíssims altres casos.
A l'Estat espanyol més de 600.000 dones pateixen maltractaments cada any. Enguany hem assistit als assassinats de 65 dones i xiquetes, 9 al País Valencià. Assassinats perpetrats per delinqüents masclistes, la major part dels quals – desgraciadament– s’han suïcidat després de matar-les i no abans.
En dènou anys, 1.316 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les, sense comptar totes aquelles que queden fora de les estadístiques oficials. Es vol centrar l'atenció en si les víctimes havien interposat denuncia, però no es diu res d'eixe 27% que sí ho havia fet i han acabat assassinades per la desprotecció de l'estat. S'amaga que només en el 9,8% dels casos es condemna a l'agressor.
Dia a dia augmenta el nombre d'agressions, de feminicidis. Però enfront de l’augment de la violència masclista el govern respon amb la inactivitat, amb la supressió dels serveis d’ajuda de proximitat, amb retallades i més retallades.
Anuncia l'increment de despesa en programes d'igualtat i prevenció de violència, però el pressupost està molt per baix del destinat fa quatre anys.
Vergonyós, tant que el govern menteix en el seu informe a l' ONU, amagant les retallades que ha fet.
Els principis coeducadors de convivència i no discriminació, d’educació en valors humans, imprescindibles per a previndre la violència masclista i la no discriminació per raó de sexe, han estat eliminats amb la LOMQE, que tanmateix subvenciona centres que segreguen per sexe.
Al País Valencià, el govern autonòmic fa dos anys va traure una llei contra la violència contra les dones. A hores d'ara continua sent paper mullat, sense desenvolupar ni dotar pressupostàriament. En canvi, tenim 17 Oficines menys d'atenció a les víctimes i només quatre centres 24 hores. Més i més retallades.
Tenim governs que exerceixen violència contra les dones i han volgut arrabassar-nos els nostres drets sexuals i reproductius. Que imposen custòdies compartides, que ens deixen amb pensions de misèria, que consenten que es trafique en nosaltres i ens exploten. Que comptabilitzen els beneficis de les màfies d'explotació sexual i tràfic de drogues per augmentar el PIB , però no el treball domèstic i d'atenció i cura de les persones, treball no remunerat realitzat per les dones.
Patim una violència masclista exercida des de les mateixes institucions que haurien de garantir el dret a una vida digna a totes les dones, sense cap discriminació.
La violència contra les dones és terrorisme masclista, un terrorisme on les víctimes en 19 anys són més que en 41 anys de terrorisme polític. Aquestes víctimes són dones assassinades que apenes no mereixen ni eixir en la premsa, víctimes anònimes o que han caigut en l’oblit de la societat, que no reben cap homenatge oficial; només el nostre, el del feminisme.
Nosaltres exigim que aquest terrorisme siga una qüestió d'Estat perquè el govern ho ha de considerar com el primer i més important dels problemes, sense retallar en recursos ni en prevenció, ans al contrari, dotant dels pressupostos que calguen per a combatre'l de forma eficaç.
Ha de ser considerat qüestió d'Estat perquè el govern ha d'adquirir el compromís real de la seua eradicació, mostrant públicament el seu rebuig.
Perquè la societat no pot romandre en silenci mentrestant milers de dones tots els dies pateixen violències només per ser dones.
Per a nosaltres tots els dies de l'any són 25 de Novembre. Perquè tots els dies hem de lluitar contra aquesta xacra. Per a nosaltres les víctimes són més que un número. Són vides arrabassades, somnis truncats, històries perdudes. Hui estan amb nosaltres totes elles. Les que pateixen violència, les que ja no poden parlar, aquelles que han pogut eixir d’eixe infern i les que no. Totes. Les nostres veus seran les seues, el nostre crit el seu. Un crit contra aquesta barbàrie que és la violència cap a les dones.
Per totes elles, hui i tots els dies de l'any cridarem : JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!
València, 25 de novembre de 2014
Moviment Feminista de València

ESTRATEGIAS PARA LA PARTICIPACIÓN CIUDADANA

15/11/2014 Comunicación Escola María Moliner / Concha Martínez 

El pasado 15 de Noviembre y como cierre del primer módulo: “Derechos humanos, democracia participativa y participación ciudadana desde la perspectiva de  género”, del curso 2014/2015, “Mujeres, Participación y Liderazgo”, que viene desarrollando la Escola María Moliner, hemos podido asistir al taller coordinado por María Molero, especialista en Facilitación Grupal: “Estrategias para la participación ciudadana”.



El taller, que ha tenido una duración de siete horas, ha girado en torno a lo que se conoce como Facilitación Grupal. En él se han compartido un conjunto de técnicas y conocimientos orientados a tomar conciencia de cómo funcionan los grupos, cuáles son los roles que se manifiestan en su seno, como se gestiona el poder, como se gestionan y comunican las emociones, como se deben tomar las decisiones desde la escucha y el consenso, como se organiza el trabajo, etc.

A partir de la comprensión de las dinámicas llevadas a cabo en el taller, se pueden implementar las técnicas necesarias para mejorar  todos los aspectos de relación que se dan en el campo grupal, basándose en la perspectiva de grupo como un organismo vivo, donde el todo es más importante que las partes y el equilibrio y la armonía interna dependen de las relaciones que se dan entre las personas que lo componen.  Desde esta ángulo, el conflicto se convierte en una oportunidad de crecimiento, una posibilidad de generar más comunidad y fortalecer al grupo.



Durante el taller se ha ido indagando en los potenciales personales y grupales, desde el punto de partida de dos presupuestos:

1.- ¿Cómo me gustaría que fuese mi participación en el grupo?
2.- ¿Cómo me gustaría que fuera una propuesta unitaria?

para a través de cuatro cuestionamientos-guía llegar a la formulación de una serie de ideas-fuerza, que no son más que directrices de pensamiento y ejecución, presentes en la acción, dirigidas al equipo de trabajo para resolver e impulsar un proyecto de forma clara y motivadora. La idea fuerza ha de ser enunciada de forma breve y constituye la esencia del mensaje. Las preguntas que conducen a su formulación serían:

1.- ¿Qué necesidades o derechos priorizaríamos en una propuesta de futuro?
2.- ¿Qué objetivos se priorizarían en esta propuesta?
3.- ¿Cómo se mejorarían a corto plazo las estructuras de gobernanza o funcionamiento grupal?
4.- ¿Qué necesitaría mejorarse en el clima colectivo en lo que respecta a comunicación, flujos de información y relaciones grupales?  y ¿cómo me siento “yo” dentro del grupo?

A partir de la puesta en común de las respuestas a estas preguntas se pretende llegar a gestionar las diferencias de forma creativa y transformadora para llegar a la cohesión y al compromiso, a la vez que a gestionar las diferencias desde la desidentificación de los roles, el enfoque positivo e integrador,  la puesta en valor del objetivo común, el refuerzo grupal y en suma el establecimiento de alianzas posibilitadoras para todas las personas.

lunes, 3 de noviembre de 2014

CURSO "MUJERES, PARTICIPACIÓN Y LIDERAZGO" ELEGIDO BUENAS PRÁCTICAS EN LA JORNADA RSC EN ACCIÓN: EL FUTURO. Sumando pasos y compromisos desde realidades diversas

¡Estamos de enhorabuena!, la Escola de Ciutadanía en Femení María Moliner, ha sido elegida como Buena Práctica por nuestro nuevo curso "Mujeres, Participación y Liderazgo" en la Jornada RSC EN ACCIÓN: EL FUTURO. Sumando pasos y compromisos desde realidades diversas.



RSC en Acción nació en el año 2010 a iniciativa de Cruz Roja en la Comunidad Valenciana, con la idea de trabajar en red para trasladar, a la realidad empresarial valenciana, las ventajas (tanto para la empresa como para la sociedad) de la Responsabilidad Social Empresarial o Corporativa, así como la importancia de la Diversidad.

Inclusión y diversidad, esta ha sido la temática en la que nuestro curso ha sido incluida, pues nuestro objetivo principal es el de fomentar el desarrollo del liderazgo, la participación política y el empoderamiento social de las mujeres, con el fin de romper su exclusión en los procesos políticos, económicos y sociales de su entorno y la sociedad en general, es la necesidad que "Mujeres, Participación y Liderazgo", pretende resolver.

Queremos contribuir al fortalecimiento del liderazgo individual y colectivo de las mujeres para su empoderamiento e incidencia en la definición de las políticas que promuevan la igualdad, la equidad de género y su participación de modo eficaz y eficiente en la construcción de una democracia plena con desarrollo humano.

El curso se realiza a través de tres módulos de capacitación, incluyendo monitoreo y evaluación. En cada uno se desarrolla un taller práctico.
v     Derechos Humanos, Democracia participativa y Participación ciudadana. Coordinador: Pepe Reig Cruañes
v     Empoderamiento Individual, Colectivo e Institucional.
      Coordinadora: Alicia Gil Gómez
v     Acción política de las mujeres.
      Coordinadora: Julia Sevilla Merino

Como objetivos específicos nos hemos propuesto:
v     Capacitar a las mujeres en la práctica política como estrategia para lograr equidad e igualdad de género.
v     Incentivar el empoderamiento individual y colectivo.
v     Promover el fortalecimiento del liderazgo para la participación en puestos de toma de decisiones.
v     Propiciar el vínculo de las mujeres en la formulación de políticas de desarrollo social e igualdad.
v     Potenciar a las mujeres como agentes de cambio.

Las revisiones y análisis de las evaluaciones, que el alumnado rellena al finalizar cada una de las unidades que conforman los tres módulos, nos plantearán nuevos retos para el futuro y la continuidad de la Buena Práctica, nos darán una visión de las necesidades que desde la sociedad y por las mujeres, se demandarán, para incluirlas como objetivos específicos.

En representación de la Escuela María Moliner, estuvimo Lucy Polo Castillo, Presidenta de la Asociación Por ti Mujer y Coordinadora del equipo de trabajo que se conformó  para elaborar el contenido general del curso "Mujeres, Participación y Liderazgo" (objetivos, contenidos y profesorado)  , y  Laura García Guardado, colaboradora e integrante del grupo coordinador, de la Escuela María Moliner.

En el momento del Marketplace, presentamos nuestra Buena práctica, rodeadas de un ambiente acogedor, distendido y con un gran interés en conocernos, por parte de quienes nos escuchaban.


Comenzamos un trabajo ilusionadas y llenas de esperanzas, con la vista puesta en una sociedad en igualdad de condiciones y de decisiones...






miércoles, 29 de octubre de 2014

Vindicación de Susana Koska, debate-coloquio: Susana Koska, Carmen Castro y Laura García


Laura García, Susana Koska y Carmen Castro



“En la calle se conjuga el verbo Vindicar” fue una de las consignas del movimiento feminista de los años 70 que hoy vuelve a cobrar fuerza ante la necesidad de vindicar los derechos de las mujeres no consolidados defendiéndolos de la ofensiva patriarcal que estamos viviendo. Esta tarde en Valencia Diálogos Feministas de Valencia nos invita a la proyección del documental VINDICACIÓN de Susana Koska y al debate posterior en torno a ‘Vindicaciones, alegrías y rebeldías feministas: alianzas y pactos para la acción política’. 
VINDICACIÓN explora sobre lo personal y lo político, la insumisión civil y la militancia política, sobre lo femenino y lo feminista. Vindicación es una mirada personal a la historia política de las mujeres de los últimos años del siglo XX.
Mujeres que vivieron en primera persona los cambios que se producían durante la transición política cuentan sus experiencias y sus pensamientos sobre una época que cambió la historia de España a la cámara de Susana Koska, responsable de Mujeres en pie de guerra (2004)
La proyección del documental se realizó ayer por la tarde, 28 de Octubre, a las 18.30 horas en el Octubre, CCC
Duración: 60’
Guión y dirección: Susana Koska
Protagonistas: Carmen Alcalde, Antonina Rodrigo, Manuela de Madre, Sonia Ruiz, Montserrat Fernández Garrido, Mabel Cañada, Carme Freixa, Mertxe Agúndez
BSO: Mari Trini, Gabriel Sopeña, Loquillo

Wendy Barranco, veterana de Irak contra la guerra



Crónica y fotografías Concha Martínez* Colectivo Vland Solaris. Ayer la veterana de guerra Wendy Barranco ofreció una conferencia y posterior rueda de preguntas, en el Aula Magna de La Nau, dentro de la programación del Fórum de Debate de la Universidad de Valencia, y en colaboración con el colectivo Alternativa Antimilitarista-MOC, Asamblea Feminista Tirig y la Unitat d’Igualtat de dicha Universidad.

Wendy nació en México en 1985 y se trasladó a Los Ángeles (California) cuando contaba con cuatro años de edad; allí la esperaba su madre, que había llegado a EEUU doce meses antes. A los diecisiete años tuvo la oportunidad de alistarse en la Armada. De alguna manera, y gracias a la cruzada mediática de la prensa, el cine y la televisión americanas, ingresar en el ejército podía considerarse una buena oportunidad para una emigrante con pocas posibilidades económicas y dificultades para regularizar su nacionalidad, además de un ejercicio de patriotismo frente al fenómeno global del 11 S. Como hija de familia emigrante, no contaba con los recursos económicos necesarios para poder cursar estudios superiores, y la oficina de reclutamiento fue una ventana abierta a esa posibilidad. Wendy  ingresó en el cuerpo militar en Octubre de 2003, como asistente médico de combate con derecho a una preparación de seis meses.

A los diecinueve años, en octubre de 2005, recibió órdenes para ir a Irak e ingresó como enfermera anestesista en una unidad de hospitalización móvil en la que estuvo desarrollando su labor durante nueve meses, enfrentándose cada día a la realidad de la guerra. Tuvo, según palabras de la propia Wendy, que desarrollar una especie de insensibilidad a la presencia continuada de la muerte y el dolor, estableciendo una separación entre lo que veía a diario y sus propias emociones.

Durante la conferencia, la ex-militar denunció cómo tuvo que soportar la demanda de favores sexuales en su puesto de trabajo, por parte de un superior, de modo continuado y ocasionalmente por parte de algún compañero,  a la vez que abusos en algunos entrenamientos militares, específicamente por ser mujer. No resulta difícil comprender que en este contexto de guerra,  este tipo de abusos sobrellevados conduce  a vivir en un estado continuo de máxima alerta, con las consecuencias psicológicas y patológicas que este nivel de estrés ocasiona.

Tras nueve meses en el frente que, sumados al resto de servicios prestados con anterioridad a Irak, sumaban tres años de reclutamiento, Wendy regresó a  EEUU, para comenzar una nueva vida como civil y retomar los estudios de medicina. En Los Ángeles asistió a una conferencia de dos veteranos de la guerra de Irak y algo se movió en su interior, se dio cuenta y tomó conciencia de todo aquello que ella misma había padecido y que hasta ese momento no había podido reconocer: la deshumanización, la violencia, los abusos, la vejación y lo completamente inútil y estéril que resulta la guerra excepto para quién puede medrar a expensas de los beneficios económicos que procura a unos pocos.  Se dio cuenta de que los fondos de defensa en EEUU son mayores que los del resto del mundo, mientras que muchos veteranos están sobreviviendo sin trabajo, sin prestaciones, sin ni tan siquiera la atención psicológica que requieren para la reparación que precisan como víctimas de guerra.

En la actualidad,  la “primera línea de combate” de Wendy  es otra. Desde IVAW – Veteranos de Irak contra la guerra -, asociación fundada en 2004, lucha junto a sus compañer@s por la retirada inmediata de todas las fuerzas de ocupación en Iraq y Afganistán, por la plena cobertura social y el derecho a sanar de los veteranos que regresan de los frentes de combate, así como por la compensación a los pueblos iraquí y afgano.  Trabaja, como otras asociaciones antimilitaristas, para crear una cultura crítica de no violencia y por la paz, para detener los mecanismos y recursos que hacen posible los conflictos bélicos y vulneran sin pudor los más elementales derechos de la humanidad.


*concha_martinez@ono.com